Obro aquesta nota com a espai de xerrada amb els alumnes de l’escola Sant Jordi de Lleida, gràcies al seu entusiasme i al de la seva bibliotecària, la Montse. Tindrem un espai de conversa oberta i aniré reproduint els dibuixos dels alumnes o les activitats que s’animin a fer.
Moltes gràcies per les notes als vostres quaderns de lectura! M’alegra reproduir algunes fotos dels quaderns de Primer:
Archivado bajo Actividades de aula, Álbum ilustrado, Biblioteca escolar, Sopa de nada
A partes iguales (Darabuc & Lina Žutautė, OQO, 2012)
La bruja Horripilarda (Darabuc & JuanolO, Carambuco, 2011)
Libro de Brun (Darabuc & Mannfred Salmon, Libro de Notas, 2011)
¿Tres han de ser? (Darabuc & Fátima Afonso, OQO, 2011)
Libro de las mandangas (Darabuc & Arturo García Blanco, CEPLI, 2010)
Sopa de nada (Darabuc & Rashin Kheiriyeh, OQO, 2010)
Ojobrusco (Darabuc & Maurizio Quarello, OQO, 2008)
La vieja Iguazú (Darabuc & Ana Cuevas, CEPLI, 2005, 2007)
En Darabuc.com A Darabuc.cat
Libros de Darabuc 
L’Èlia, Marina i Lídia diuen que:
Este libro nos ha gustado mucho porque …
porque nos gustan mucho los ratones,
porque al final le dejan solo las piedras,
porque Juan Rata era despistado…
Hola señor Gonzalo somos Òscar i Jaume pensem que sopa de nada es muy divertido porque tiene muchos animales y muchas letras divertidas que se repiten muchas veces.
Benvolguts Jaume i Òscar, benvolgudes Lídia, Marina i Èlia, i també la Montse:
Primer, us agraeixo sincerament els comentaris. Sabeu? Jo escric perquè m’agrada. M’agraden els contes, llegir-los, sentir-los i inventar-ne de nous. M’agrada la poesia, el joc de les paraules que sona com a música. I també m’agrada el teatre, per molt que encara no n’he escrit mai cap obra.
Però no només escric, i prou. Escric per als altres, amb l’esperança que altres ho llegiu, passeu una bona estona amb les bromes, us emocioneu amb les històries que ens toquen el cor, tingueu ganes de pensar en coses noves o de xerrar dels temes dels llibres…
És a dir: que un escriptor sense lectors, és ben poca cosa. Com un camp de futbol sense pilota ni porteries o com un teatre de titelles sense figures ni espectadors. Per tant, m’alegro molt que passeu per casa meva. La porta és oberta sempre que vulgueu, per a dir el que penseu. El que us agrada i el que no tant. El que volgueu, en fi.
I és clar, en català o castellà, tant hi fa. Aquest llibre és en castellà perquè jo visc a un poblet de Múrcia i l’han editat a Pontevedra (a Galícia). Mira que és fer voltes! Però més voltes han fet les imatges, que ve, ni més ni menys, de l’Iran, ja en un altre continent, l’Àsia. La il·lustradora és iraniana.
No ho hagués dit mai, que veuria un conte meu il·lustrat per una persona que viu a milers de quilòmetres de distància! És una cosa gairebé màgica, per a mi.
Èlia, Marina, Lídia: només les pedres! No deia en Juan Rata que no tenia res de res, que era pobre i miserable? Doncs engany per engany, que la mentida mai és una bona solució.
Ara, ja cal ser miserable per tenir un palau ple de menjar i seguir mossegant les pedres per tal de treure’n el suc… A mi em fan mal les dents només de pensar-ho! Aquest Rata no té remei!
És curiós que hi hagi tants contes de ratolins. Sovint són bons, els herois del conte, com eren a Ojobrusco. Però aquí més que ratolí, que fa simpàtic, és una rata, que fa una mica d’angúnia, no? Aquesta, si més no, és «rata» com quan li diem a algú que no comparteix gens ni mica i no ho fa bé.
Òscar, Jaume:
Gràcies. Són imatges una mica rares, oi? Animals que semblen persones, amb les seves ulleres fosques i el llaç, la corbata i el barret. Encara sort que la Rashin (la il·lustradora) no ha dibuixat els cent gossos comptats, però! No ens hi haguessin cabut de cap manera…
Aquest és un conte que va creixent. Cada vegada hi posen més coses, a la sopa, sense que en Rata se n’adoni! Se’n diuen contes acumulatius (acumular vol dir «aplegar, fer un munt de coses»). A mi m’agraden perquè engresquen, cada cop més, cada cop més ràpid, i un no sap on acabarà la història.
Potser en coneixeu algun de semblant. Per exemple, hi ha contes on cal trobar una cosa. La mare demana al fill que vagi a buscar julivert, però aquest no té sabates. Aleshores va al sabater a buscar sabates, però aquest no té cuiro per fer les sabates perquè el fill busqui el julivert. El sabater va a la cabra, a buscar cuiro, però aquesta no té herba per menjar, per fer cuiro per fer les sabates perquè el fill busqui el julivert…
Com que el temps passa volant durant els minuts que tenim de biblioteca, vàrem oblidar afegir que són alumnes de segon de cicle inicial.
Espero poder gaudir d’alguns dibuixos del llibre en els seus Diaris de Lectura. Quan els tinguem te’ls enviarem.
Els alumnes que divendres tenia a la sessió de biblioteca el van escoltar i mirar amb molta atenció.
moltes gràcies per fer-nos passar tantes bones estones.
Molt bé, serà una alegria.
Gràcies a vosaltres!
Hola; soc la mare del Lluc, del Ceip Sant Jordi de Lleida; m’ha agradat molt el conte de SOPA DE NADA, però el que més m’ha agradat es que per un cop el meu fill m’ha contat un conte i no al reves, com sempre.
Moltes gràcies per transmetre-m’ho, Sunsi. Per a un escriptor, moments com aquest són absolutament màgics i fan feliç.
Us desitjo també que, un cop ho ha provat, en Lluc s’animi a contar-ne molts més i —per què no?— a contar també històries inventades per ell mateix.
Vull donar les gràcies a les i els alumnes de 1er per les seves notes dels Quaderns de lectura. N’he reproduït algunes. Em fa il·lusió llegir els vostres resums, pensaments i comentaris, i veure els vostres dibuixos. Gràcies!
Pingback: Ens comuniquem amb… | sant jordi